08 de juny 2010
14 d’abril 2010
19 de maig 2009
Un dia d'abril
No plou i vol ploure.
M'han regalat un àbac afganès trinxat i amb les varetes rovellades. No té res a veure amb els xinesos, lluents, fabricats de nou. L'afganès ha superat controls aeroportuaris holandesos (sovint, viatjar amb avió et porta a Amsterdam vinguis d'on vinguis) i ja no dorm a Istambul (qui sap què hi feia i com hi havia anat). Ara s'està en una de les poques parets del carrer Sicília.
Fins que s'ha encallat, he fet 14 fotos amb la Lomo de 8 objectius del meu germà. La primera, la teva, Formentina. Hauria volgut fer-ne al Ferran i a la Marta, a la Solet i a la Mr. Proper. Se m'omple el cap de pensaments, i el cor de sentiments que m'ofeguen.
He trobat a la bossa una mandarina amb un dibuix. Quan em veu trista, el Jose em dibuixa cares somrients. L'he fotografiat i m'he l'he cruspit per sopar.
Vull ser al dimarts de la setmana que ve.
17 de maig 2009
15 de febrer 2009
Cavallets de mar
22 de gener 2009
Titivil converteix Sòcrates en poeta?
A la introducció de Les dones de Traquis i Antígona de Sòfocles (Fundació Bernat Metge), Carles Riba explica que la felicitat estigué en el temperament de Sòfocles. "La mesura amb què Aristòfanes parla d'ell en les Granotes és significativa. Quan Dionís parteix cap als inferns per dur-ne un poeta que salvi el teatre i la ciutat, diu que Sòcrates "és d'humor fàcil allí baix com ho era aquí dalt". I en efecte, en els mostra cedint afectuosament, lleialment, sense disputa, el setial de la tragèdia al vell mestre."
El dimoniet Titivil treballa amb diabòlica diligència. O potser no?