Ródtxenko

Tots els antics «sense-objectistes», ara constructivistes o constructors, van començar a treballar per a la vida i en la vida.

La primera feina que es van imposar va ser treballar les construccions materials.

Que no en tenim prou d’una vida insensible en què res no es valora ni es reconeix, en què tot és attrezzo i decoració: l’home està decorat, casa seva està decorada, els seus pensaments estan decorats, tot està decorat per coses estranyes i innecessàries per tal d’amagar la buidor de la vida.

Fins ara no han vist la vida, aquesta cosa senzilla, ni tampoc han sabut veure que és tan senzilla i clara, que només cal organitzar-la i netejar-la de qualsevol ornamentació.

Treballar per a la vida, no per a palaus, esglésies, cementiris i museus.

Treballar enmig de tothom, per a tothom i amb tothom.

No hi ha res etern, tot és temporal.

La consciència, l’experiència, l’objectiu, les matemàtiques, la tècnica, la indústria i la construcció: heus aquí el que està per damunt de tot, per damunt de l’art.

Visca la tècnica constructiva.

Visca la mirada constructiva sobre qualsevol afer.

Visca EL CONSTRUCTIVISME.

Moscou, 23 de maig de 1921
ALEKSANDR RÓDTXENKO