No plou i vol ploure.
M'han regalat un àbac afganès trinxat i amb les varetes rovellades. No té res a veure amb els xinesos, lluents, fabricats de nou. L'afganès ha superat controls aeroportuaris holandesos (sovint, viatjar amb avió et porta a Amsterdam vinguis d'on vinguis) i ja no dorm a Istambul (qui sap què hi feia i com hi havia anat). Ara s'està en una de les poques parets del carrer Sicília.
Fins que s'ha encallat, he fet 14 fotos amb la Lomo de 8 objectius del meu germà. La primera, la teva, Formentina. Hauria volgut fer-ne al Ferran i a la Marta, a la Solet i a la Mr. Proper. Se m'omple el cap de pensaments, i el cor de sentiments que m'ofeguen.
He trobat a la bossa una mandarina amb un dibuix. Quan em veu trista, el Jose em dibuixa cares somrients. L'he fotografiat i m'he l'he cruspit per sopar.
Vull ser al dimarts de la setmana que ve.
una cara en un paper groc, que intento inserir en aquest espai i no em deixa. un petó.
ResponElimina