Dos, quatre, sis; dos, quatre, sis; dos, quatre, sis... Són les tres del matí, per l'amor de Déu! Què vol, senyora? Que no ho veu que confon plaça amb cotxe? No ho sap, Formentina, que la gent dorm a aquesta hora? On va amb aquests anells? Guarnida així hauria d'anar a primera, però no, vostè, amb mans de diva d'òpera, a molestar els que anem nus de mans, sense sabates, estirats com podem als seients de preferent. Ah, teniu un fill, Formentina! I un marit, també! Ja entenc, senyora, que el nen té la plaça de davant meu, però no pensi que arronsaré les cames. Vagi, vagi tranquil·la al seu compartiment, que jo tornaré a estirar-me, no pateixi pel nen, que porto els peus nets. Au, bona nit senyora.
Un arbre ha caigut a la via i plou.
Viatjar al tren dels horrors ha estat bé, pel concert i perquè ens hem pintat les ungles de negre a la terrassa d'un bar. T'estimo molt, Laura.
Un arbre ha caigut a la via i plou.
Viatjar al tren dels horrors ha estat bé, pel concert i perquè ens hem pintat les ungles de negre a la terrassa d'un bar. T'estimo molt, Laura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada