(Alex Joyce s'ha cansat de les poques novetats, així que avanço esdeveniments)
Estirat al llit, nu, m'ensenya què sap fer amb la panxa. S'infla, es desinfla, s'enfonsa, s'infla, es desinfla, s'enfonsa.
Orgullós, mou les orelles, una sola cella, músculs diversos del braç i de la cama i els dits petits dels peus.
El seu cervell és, ara, un gran director d'orquestra. Tots els músculs s'acompasen. Abandono, espantada, la platea.
(Continuarà)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada