Sant Jordi

La safata d'entrada del correu s'omple de roses electròniques. Cada rosa que entra és més insípida que l'anterior. Quan en tinc ganes contraataco amb una cançó (http://es.youtube.com/watch?v=QLFQxS02XR4&feature=related).

Entre roses, llibres i cues són les 8 del vespre i tinc set.

També és el Dia de l'Animal de Laboratori. Així que, en comptes de comprar un llibre perquè el rosegui un cobaia, com suggereix el Quim Monzó a La Vanguardia, decideixo a anar al bar a veure el futbol. Com que no he pensat el sentit de l'experiment, no sé si la rata sóc jo o els personatges que hi trobo. La Laura també és en un bar i fa un recompte de les frases que sent: "pita algo, cabrón" (36 vegades), "cobardes, aquí habeis venido a jugar" (15 vegades), "es que ni la huelen" (12 vegades), "hijo de puta" (102 vegades), "mátalo" (97 vegades) i "animal, vuelve al zoo" (1 vegada). Al bar on m'estic jo són de vocabulari força més limitat: "maricón", "fill de puta" i "collons".

El dia ja ha acabat. El drac, cada any més vell, més apedaçat i més lent de pensament, descansa al cel dels éssers marginals. Abans, però, m'ha dit que et faci un petó.