No em coneixes, però em demanes un poema de Nadal. Em sorprèn que, a partir de la història d'un cosmonauta rus, em creguis capaç d'escriure un poema. T'imagino fascinat i vençut per dues ments verbalment incontinents, perverses quan escriuen, fràgils i tímides quan viuen.
M'hi poso convençuda que no escriuré un poema, però que sabré descriure el meu Nadal. A la pàgina vint-i-quatre m'adono que no he escrit per a tu, sinó per a mi. M'he despullat massa, amb nom i cognom. No he sabut allunyar-me ni trobar les paraules per a un desconegut. He escrit a ritme d'unes nits massa curtes i uns dies massa llargs. He vist que no puc viure sense somniar pops de ganxet i cavallets de mar que desitgen llops.
Per això el teu poema de Nadal no serà ni teu ni poema. Perquè uns dies de desembre han tatuat la meva vida, perque la Laura pateix i em compara amb Oscar Wilde, perquè la Núria ho ha vist i m'ha prohibit pensar, perquè l'Elisenda no hi era però em deixa somniar.
Els vint-i-quatre fulls dormiran a la llibreta, d'on sortiran algun dia censurats, esporgats i podats, però no seran un poema de Nadal i no seran per a tu. Perquè ara m'ofego, i ric i ploro, i no em vull posar les ulleres i no vull deixar de somniar cavallets de mar que viuen amb llops.
Bon any, Enric. Potser ens trobarem aviat en una altra història dement a tres veus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Res més lluny de la meva intenció que incrementar la cotització en borsa dels bolis bic cristal escribe normal. Dius que el poema de nadal no serà poema ni meu. Em sembla perfecte. Deixa els 24 fulls al teu interior, despullada i amb cognoms. Són teus. Te'ls has guanyat!
ResponEliminaJa fa dies que vaig llegir el no meu no poema. Diguem que la teva incontinència verbal va eclipsar la meva ment quadriculada, no acoustumada a un llenguatge literari suau i clar, a l'hora que profund i dens. Només se'm va acudir un miserable comentari per publicar al feisbuc. Avui, crec que ja estic recuperat (si més no, en aquest aspecte), i per això et contesto.
No tindré poema. Però també m'ofego, ric, ploro i (a voltes) ronco. Tots som dèbils. Afortunadament. No tindré poema. Però això no treu que hagi passat un dels millors nadals de la meva vida. Un poema no fa nadal, i un nadal no exigeix poema. El poema es du dins, i amb aquestes linies que no m'has escrit, m'has despertat més nadal.
Gràcies per no escriure'm. Gràcies per descolocar-me. Et desitjo una llarga i bona incontinència pel nou any.
Ens veiem a l'Sputnik!
Enric