A la introducció de Les dones de Traquis i Antígona de Sòfocles (Fundació Bernat Metge), Carles Riba explica que la felicitat estigué en el temperament de Sòfocles. "La mesura amb què Aristòfanes parla d'ell en les Granotes és significativa. Quan Dionís parteix cap als inferns per dur-ne un poeta que salvi el teatre i la ciutat, diu que Sòcrates "és d'humor fàcil allí baix com ho era aquí dalt". I en efecte, en els mostra cedint afectuosament, lleialment, sense disputa, el setial de la tragèdia al vell mestre."
El dimoniet Titivil treballa amb diabòlica diligència. O potser no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada